Vaga o no… quina era la qüestió?

Aquesta tarda, mentre tornava cap a casa, m’he trobat al centre de Sabadell un nodrit grup de representants d’ICV repartint pamflets. Si cal repartir publicitat per aconseguir que la gent s’adhereixi a la vaga general de demà, és que alguna cosa no funciona.

Read more of this post

El comptador d’estels

El quart planeta era el d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

Read more of this post

Llistes i motius, o només excuses

Si la meva activitat blocaire fos un indicador de com van succeint les coses, semblaria que ni faig ni passa res interessant últimament, ans al contrari. Passen massa coses i massa ràpid, algunes bones, però, per desgràcia, moltes dolentes també.

Read more of this post

Afilant la navalla

Últimament, estic aprenent a fer servir la navalla, tal i com es fa a Arrakis. Em costa molt pair algunes situacions, baixar el cap i acceptar amb resignació el que hagi de venir. Aquests dies he anat desenvolupant una actitud cínica, amarga, egoista, però necessària per anar situant les coses al seu lloc. Potser no aquell que els correspon, però sí aquell on jo que crec que han de ser. Algunes ha estat o és més difícil que d’altres, però de moment no me’n penedeixo.

Read more of this post

Buscant inspiració

Darrerament, no escric. No escric al bloc, no escric la tesi, no escric línies de codi, no escric els enunciats que he de preparar per aquest segon semestre… No escric perquè no tinc ganes o perquè no sé què escriure. Sigui com sigui, no ho faig. Darrerament, només faig que llegir. Llegir textos simples o complexes, però que sempre em costen d’entendre. No sé si hauria de tornar a aprendre a llegir, o fer-ho des d’una altra perspectiva. Però si no entenc el que llegeixo, com puc arribar a escriure res?

Qüestió de llengües

“No ets tu qui escull la llengua, és la llengua qui t’escull a tu”. Així de contundent ha estat Najat El Hachmi quan explicava per què escriu en català i no en amazic, la llengua de la seva infància, o en castellà. Quantes vegades haurà repetit aquesta frase per argumentar la seva elecció? Per què ha de fer-ho?

Read more of this post

Jo de gran vull ser doctor

En les últimes setmanes, la utilitat de fer un doctorat és un tema que ha sortit recurrentment, i sense motiu aparent, en moltes de les meves converses. Poca gent posa en dubte la seva importància, especialment aquí, on aconseguir el títol de doctor suposa un respecte, un important reconeixement social i una millora en les condicions de treball a què un pot aspirar. Igual que a Espanya, vaja…

Read more of this post

Les notícies volen!

Quan veus que la manifestació convocada a casa teva per reclamar més sobirania per Catalunya obre el bloc de notícies internacionals de la principal cadena pública australiana, t’omple d’orgull. Aquest matí me’n sentia, d’orgullós, mentre esmorzava i llegia els diaris nacionals en el meu portàtil. “Massa lluny”, pensava, “per a què aquí es facin ressò”. Però no, ha quedat clar que estava equivocat, i molt content que així sigui.

Read more of this post

En unes hores…

En unes hores el meu avió estarà enlairant-se de l’aeroport de Barcelona i, amb ell, tots els meus dubtes i les meves pors. No és una sensació nova, sinó més aviat recurrent. Sempre apareix quan em toca emprendre un viatge amb una durada més o menys llarga. Aquest cop, però, l’estic sentint de manera molt més acusada.

Read more of this post

Orió

Aquesta nit passada, mentre tornava a casa de matinada, he vist la constel·lació d’Orió al cel de Barcelona. No sé si era visible a causa de la inversió tèrmica o d’aquest insuportablement llarg període anticiclònic, però tampoc m’importa. No recordo l’última vegada que vaig poder veure les estrelles des dels carrers de Barcelona. De fet, no recordo la darrera ocasió que vaig alçar la mirada cap al cel per mirar-les. Potser des que encara podia veure la Creu del Sud?

Follow

Get every new post delivered to your Inbox.