A què oloren les ciutats?

A vell. Segurament, aquesta seria la millor descripció de l’olor que vaig sentir només sortir per la porta de l’avió, moments després d’aterrar a l’aeroport de Riga. Era una olor penetrant que, dies després, encara era capaç de sentir. Fins i tot la meva habitació estava impregnada amb aquesta olor, malgrat tenir les finestres obertes. Olor a tancat, vaig pensar quan vaig arribar, però no, és més aviat una olor característica de la ciutat.

Riga o Tallinn?

Sort que al final vaig decidir anar-hi. Tallinn em va sorprendre molt gratament des del primer moment. Em va semblar una ciutat increïble, dinàmica i que clarament anava deixant enrere el seu passat soviètic per mirar cap a un futur amb una bandera plena d’estrelles.

El final del túnel

Per fi ha acabat el projecte o, en el seu defecte, ha arribat a un punt mort. El que va semblar en el seu moment una bona idea va resultar no ser-ho tant i va acabar provocant llargues tardes treballant, amb constants canvis d’orientació. Fa dos dies vaig aconseguir treure-m’ho de sobre i, per fi, tenir una mica de temps per relaxar-me. Fins aleshores no feia més que avançar amb la feina mentre pensava en el projecte i a l’inrevés. Només volia desconnectar, però les dates exercien el seu pes.

¡Hasta siempre!

Plors, abraçades i l’angoixa de l’adéu. Aquest matí m’he llevat acomiadant-me dels meus companys de pis, després d’una llarga nit. Les escasses dues hores de son no han mitigat els sentiments que han anat acumulant durant els deu mesos passats a Riga. Les llàgrimes tornaven a aparèixer mentre s’abraçaven als que ens quedàvem aquí.

Vagarejant

Seguint la cronologia d’aquest bloc, sembla que només passin coses interessants els caps de setmana. Potser és veritat des de ja fa massa temps. Aquí, a Riga, la meva setmana s’esgota amb un munt d’hores tancat en un despatx de la RTU. Passo el temps lliure sortint a córrer, a “entrenar”, sense un objectiu gaire clar i mirant alguna pel·lícula, si tinc temps.

La nit de dia

El primer cap de setmana vaig aprofitar per visitar la ciutat antiga de Riga, de dia. El següent la vaig tornar a visitar, aquest cop de nit. La ciutat és famosa per la seva vida nocturna, però qualsevol descripció corre el perill de quedar-se curta. Sortir a plena llum del dia passades les set del matí, quan tanquen els locals, i rebre els rajos d’un sol que fa més de dues hores que llueix és una sensació estranya, molt estranya. Tornàvem a casa travessant una ciutat fantasma, a plena llum. Érem partíceps de situacions que la meva ment només associava a altes hores de la matinada, quan la foscor actua com a còmplice.

Online from Riga

Fa uns dies que vaig arribar a Riga i, poc a poc, intento agafar el ritme de la ciutat. No està sent fàcil, tractant-se d’un país que havia estat integrat dins de la Unió Soviètica i que encara conserva un important llegat, tant arquitectònic com funcional. Un país amb una economia que anava sortint del pou progressivament, fins que la crisi econòmica va arribar amb tota la seva força, en forma de reduccions salarials, retallades en el finançament, increment d’impostos…