El comptador d’estels

El quart planeta era el d’un home de negocis. Aquest home estava tan enfeinat que ni tan sols va aixecar el cap quan va arribar el petit príncep.

Sorra a les sabates

Tinc el pis ple de sorra. És aquella sorra fina que, per molt que t’esforcis a intentar netejar-la, no acaba de marxar. D’aquella que cruix sota els teus peus quan, a les fosques, camines cap al llit.

Nervis i espera

Sento les pessigolles dels nervis a l’estómac. He preparat la motxilla amb cura i he deixat el que necessito al cotxe. Fa massa temps que no dormo a la muntanya, crec que d’aquí poc farà un any.

Llistes i motius, o només excuses

Si la meva activitat blocaire fos un indicador de com van succeint les coses, semblaria que ni faig ni passa res interessant últimament, ans al contrari. Passen massa coses i massa ràpid, algunes bones, però, per desgràcia, moltes dolentes també.

Afilant la navalla

Últimament, estic aprenent a fer servir la navalla, tal i com es fa a Arrakis. Em costa molt pair algunes situacions, baixar el cap i acceptar amb resignació el que hagi de venir. Aquests dies he anat desenvolupant una actitud cínica, amarga, egoista, però necessària per anar situant les coses al seu lloc. Potser no aquell que els correspon, però sí aquell on jo que crec que han de ser. Algunes ha estat o és més difícil que d’altres, però de moment no me’n penedeixo.

Buscant inspiració

Darrerament, no escric. No escric al bloc, no escric la tesi, no escric línies de codi, no escric els enunciats que he de preparar per aquest segon semestre… No escric perquè no tinc ganes o perquè no sé què escriure. Sigui com sigui, no ho faig. Darrerament, només faig que llegir. Llegir textos simples o complexes, però que sempre em costen d’entendre. No sé si hauria de tornar a aprendre a llegir, o fer-ho des d’una altra perspectiva. Però si no entenc el que llegeixo, com puc arribar a escriure res?

Això té nom?

Engrescats per un parell de piulades, ahir vam decidir que avui tocaria matinar. Les condicions no semblaven excessivament bones, però alguna cosa podríem fer. Sense condicions a les “clàssiques” del Pirineu Oriental i amb Andorra com un destí llunyà per anar-hi a aquelles hores, poques opcions ens quedaven per treure a passejar els piolets.

Corrent fins al final

Se’m va ocórrer i vaig trigar poc a apuntar-m’hi. Ja que no podia acabar l’any esquiant, l’acabaria corrent. No era un final estrany per aquest 2010.

Sol, solet

Va ser un dia diferent, especial. Feia molt temps que no anava sol a fer snow, i això que va ser com vaig començar. Vaig aprendre a cops, com tothom: a cops de matinar i agafar el tren a La Molina; a cops de fer la Pista Llarga amunt i avall sense descans, fins que, de tants cops, havia de deixar-ho córrer i tornar cap a casa. A vegades, m’acompanyava algun amic, però la majoria d’ocasions només ho feia un llibre i la meva música.

Procrastination

Desconeixia completament aquesta paraula fins que, de cop en un sol dia, va aparèixer dues vegades. Portat per la curiositat, vaig buscar el seu significat: “deixar les coses per més tard”, segons resa un traductor que consulto sovint. La casualitat m’havia fet arribar una paraula que descrivia a la perfecció la meva actitud d’aquestes últimes setmanes.